Avui em fet una entranyable sortida nadalenca, protagonitzada pels pares fundadors de P&P (el pinyol de la secta): Xavier Càlix, Xevi Sans, Reset i jo mateix.
El matí semblava ombrívol, cel tapat i vent de cara, no massa fred (8/9º). La ruta l’ha definit el lloc per esmorzar, doncs varis dels llocs habituals eren tancats, tradició obliga.
Ens hem enlairat conm de costum Hospital amunt, i per la pista principal que porta a l’Esplai ens hem enfilat al turó gros, cap a la torre, sense arribar-hi. El dia revifava, ha sortir el sol i ha parat el vent, tot semblava que s’ens posava de cara.
Hem torçat a ma dreta per un corriol que baixa, planeja i baixa, i es torna torrentera sense aigua i molta pedra que ha posat a proba les habilitats de la concurrència: compta, és divertit però arriscat, ruta molt bonica i engrescadora, jo m’ho he passat molt bé i altres no tant, fins que ens ha portat als dominis de Cal Paraire i al pla dels Forcs.
Mentre anàvem baixant pel camí estret i encantador m’ha semblat ben bé que, d’acord amb les diades que estem, els altres eren el tres reis mags que seguien l’estel (els tres tenen GPS), i jo era el pastoret, que buscàvem el pessebre de Betlem (el restaurant de Collsacreu) que ens recollís.
Del pla dels Forcs hem seguit avall direcció Vallgorguina, hem obviat la cuïlla de les tres rampes i ens hem enfilat fins el pla de les Bruixes, on sense més dificultats ens hem enfilat a la urbanització que mena al pessebre. Cel de nou entrenyinat i molta humitat que han fet encara més agradable l’arribada.
Allà hem gaudit d’el merescut esmorçar, unes truites variades amb el millor pantomàquet del Montnegre (sucat per tres bandes, tres). Hi ha hagut un intent estèril de convidar a cava, aprofitant la data entranyable i la proximitat d’algun aniversari: no podem beure cava deia un, cal tenir el cap fred deia l’altre. Ha sigut que no, i la mestressa s’ha hagut d’emportar les copes que ja tenia a punt. Com era evident, tot era una excusa per tocar els collons; hem demanat un segón porró de vi, avui el cava no to-cava. De desagraïts l’infern n’és ple.
La conversa ha derivat entre el balanç de pedals de l’any que ja s’acaba i els projectes agosarats pel futur ( el segón porró de vi ja feia estralls). Finalment s’ha centrat el debat entre el programari lliure i el codi tancat de qui treballa i s’hi guanya la vida. Qüestió espinosa que mereix llargues exposicions i diferents punts de vista, sovint enfrontats. Hem anticipat el futur que ja és aquí, el món de la creació digital on qui treballa sotmet el seu producte a l’aprobació del públic general de forma quasi gratuita. Difícil conflicte d’interesos on no s’imposarà el més just sino l’inevitable. M’he extés en els detalls per ser fidel al timing de l’esmorzar, avui hem superat tots el rècords de tertúlia. Quan ens n’hem adonat ja eren 3/4 d’una. Tots a trucar a casa per retardar l’hora de dinar. Però que bé que ens ho passem quan el temps passa així de bé!
Apresats per l’horari, hem fet el descens més ràpid possible: carretera des de Collsacreu fins a Sant Pol corrent, i d’allà la NII fins Calella sense pausa. Tot plegat 43,5 km, 1.000 i poc de desnivell i 2 hores de tertúlia (sense cava) i dos porrons.
Bones festes a tothom
Pedals i Porró 
Ja veig que el tema del cava s’ha tancat en fals i es una feria supurant. Haurem de fer cures el més aviat possible.